//“Carnestoltes de l’Educació Contínua Virtual, a Sao Paulo”

“Carnestoltes de l’Educació Contínua Virtual, a Sao Paulo”

“Carnestoltes de l’Educació Contínua Virtual, a Sao Paulo”

Sao Paulo ha acollit la XXIV Trobada Internacional de RECLA, la Xarxa d’Educació Contínua de Llatinoamèrica i Europa, que agrupa a més de 120 universitats. Durant 3 dies prop de 150 directors, responsables d’educació contínua i rectors de prop de 20 països hem tingut l’oportunitat de compartir experiències, coneixements i pràctiques al voltant d’un eix: l’educació contínua virtual. Aquí va la nostra particular reflexió i conclusions d’aquesta, respecte als principals reptes als quals ens enfrontem a través de 10 idees clau.

  • 1. Creixement. L’educació superior, l’educació contínua al llarg de la vida, i la formació virtual creixen molt significativament en tots els països. I la tendència és que continuaran creixent. Si bé és cert que les formes o fórmules d’aprenentatge en la societat del coneixement amb uns ciutadans cada vegada més digitals, són i seran diferents als models clàssics: ja no tot passa per “aula” i el coneixement ja no és propietat exclusiva de les institucions acadèmiques superiors.

  • 2. Nous “players”. Avui dia, portals de cursos massius oberts, plataformes premium vinculats a xarxes socials, canals de vídeos i de continguts formatius i educatius, etc., faciliten la distribució de continguts de manera ràpida, visual i amb sistemes i algorismes de recomanació en funció de preferències. A més, estem en un moment en què els ràpids guanyen als lents (abans el paradigma era diferent, on els grans guanyaven als petits). Per això cada dia apareixen “instituts, acadèmies…” abans inexistents, que ofereixen formació especialitzada i de rabiosa actualitat, per exemple, vinculada a àmbits d’innovació, emprenentatge, tecnologia… en el marc de la indústria 4.0: instituts de capacitació en intel·ligència artificial, acadèmies vinculades a big data o block chain, bootcamps per a aprendre a programar basats en reptes, etc.

  • 3. Sistemes Agile. Aquestes noves condicions del mercat han d’exigir a les institucions acadèmiques adaptar i millorar els processos i les estructures de gestió per a ser més eficients, més àgils, més flexibles, i emfatitzar la proposta de valor cap al participant com a eix central del sistema. Per exemple, i en l’àmbit del llançament de nous programes al mercat, l’agilitat no té perquè ser contrària al rigor acadèmic, i en canvi, algunes institucions triguen més d’un any en el seu procediment d’aprovació (enfront de les 4-6 setmanes dels nous players).

  • 4. El participant en el centre. La tendència actual a nivell social i empresarial és la d’emfatitzar models centrats en les persones. La Personalització, Humanització, Customer-centric, l’ús de Customer Journey per a analitzar l’Experiència del Client, etc., són algunes de les noves lògiques amb les quals no tan sols mesurem, sinó que a més, ens serveixen per a repensar i configurar la nostra proposta de valor. Igual que la inclusió d’enfocaments pedagògics i metodològics més frescos, memorables, immersius i experiencials que no és contrària al fet que no s’asseguri l’aprenentatge.

  • 5. Blended i transmèdia. Una de les virtuts de les organitzacions acadèmiques superiors és la capacitat de poder desenvolupar models de formació i desenvolupament mixtos, que veritablement transformin, explotant les oportunitats d’aprenentatge per la combinació, relació i integració de totes les seves capacitats, recursos i potencial. Així, dissenys instruccionales creatius que combinin i integrin els diferents recursos, metodologies i canals: la capacitació online, amb el desenvolupament de tallers dinàmics presencials, l’ús de programes d’entrenament en entorns de simulació (presencials o online), el desenvolupament d’activitat experiencial o de recerca en Labs, la interrelació a plataformes pròpies de recursos i continguts (vídeos tutorials, vídeo interactius i d’activitats, continguts multimèdia…), microlearning a través de mobile, la facilitació a través d’entorns d’aprenentatge col·laboratiu i social, l’acompanyament en la transferència dels aprenentatges a la pràctica de les organitzacions…

  • 6. Digital, però amb valors. I a més, des dels valors. Perquè les universitats tenim un compromís amb la societat que va més enllà de la seva capacitació, i que incideix en la necessitat d’afavorir una ciutadania amb uns valors compartits, segurament diferents als de fa una dècada, però necessaris pels compromisos socials cap als reptes dels objectius de desenvolupament 2030, integrats en una societat cada vegada més digital. Les diferents generacions que avui tenim a les aules de formació contínua, són un repte apassionant.

  • 7. Formar formadors. Però per a afavorir-ho, és absolutament imprescindible formar, acompanyar, ajudar als docents en la seva tasca. Docents, tutors, orientadors, avaluadors, consultors, facilitadors, formadors, coachs, mentors, etc., tots ells agents de l’aprenentatge i del coneixement, que han d’orientar, facilitar, acompanyar el procés d’aprenentatge i desenvolupament dels participants, ja siguin en programes oberts o a mesura.

  • 8. Singular&Fun. Aquesta capacitació docent ha de facilitar una nova mirada sobre els models de formació i aprenentatge, tant en obert des de les universitats com a mesura per a les organitzacions. Introduir més estratègies com la gamificació, el storytelling / storytraining, l’ús intensiu d’entorns mobile, l’aprofitament de noves tecnologies (RV, RA, Learning Analytics, impressió 3D…) utlitzades no tant com moda o novetat, sinó com a motor de canvi i transformació. I es tracta a més de fer-ho bonic, fer-ho divertit, amè, perquè no és contradictori amb el rigor.

  • 9. Mindset en la formació corporativa. I és necessari també des de les institucions impulsar programes pels responsables de formació i desenvolupament del talent en les organitzacions, moltes vegades poc professionalitzat i que compara pressupostos sense ser conscients dels dissenys formatius proposats poden distanciar molt i provocar més o menys impacte en funció de com s’ha plantejat. Aquests responsables han de fer un pas endavant i treballar més com consultors interns ajudant a resoldre problemes o anticipar canvis, i no sols, gestionant “catàlegs” de cursos.

  • 10. Internacionalització en la formació en obert. La internacionalització dels programes formatius en obert és una de les claus de futur de la diferenciació de les institucions acadèmiques superiors. Poder oferir professorat internacional contrastat, intercanvi i passanties de participants, programes amb doble o més titulació acadèmica, el desenvolupament de pràctiques i estades en empreses globals… és un valor afegit molt important per a uns participants que cada vegada més són ciutadans digitals, però també cada vegada són més globals.

Per això, la participació de les institucions acadèmiques de nivell superior en el marc d’una xarxa de centres d’educació superior com és RECLA per a Llatinoamèrica i Europa és fonamental. Per a promoure i facilitar aquesta internacionalització, però també per a no afrontar tots aquests canvis i reptes sols.

Aprofitem per a enviar una càlida salutació i abraçada a tots/as els/les companys/as que han vingut als nostres tallers, amb els quals hem tingut oportunitat de jugar (amb Management Colors), encendre una petita espurna (a partir del model Disney), i compartir l’experiència de capacitació integral de professionals de la Salut (a partir del mapa de les línies del metro en capacitació i la relació estratègica UManresa-UCF).

Ha estat molt enriquidor conèixer tantes persones apassionades com nosaltres en l’àmbit de l’educació contínua, amb els quals hem debatut, contrastat, conversat, i com no, hem rigut, intentant posar llum, color i ritme a l’educació contínua superior, gairebé com en el Carnestoltes de Sao Paulo.

Valentí Martínez y Oscar Dalmau

2019-12-22T23:16:51+02:00