//“Repensant l’experiència com a alumne online, a partir del Fitness”

“Repensant l’experiència com a alumne online, a partir del Fitness”

“Repensant l’experiència com a alumne online, a partir del Fitness”

Redissenyar les experiències de formació virtual és un dels objectius clau de moltes organitzacions que desitgen personalitzar més les seves propostes, i dotar de major valor al sistema. No obstant això massa sovint els continguts o les plataformes existents són encara 2.0 o 3.0. Necessitem integrar-les amb el potencial dels recursos de la indústria 4.0 per a multiplicar el valor i la seva contribució a la transformació i canvi pretesos.

06.25 del matí. Això dels canvis horaris en vols transoceànics és un petit problema. Encenc la tele? L’ordinador? Baixo a esmorzar? No sé perquè però… se m’ocorre anar al gimnàs. Bé. Sí que sé perquè però… no entrarem en matèria.

Entro al gimnàs que a aquestes hores és més aviat un showroom buit, en silenci i a les fosques. Miro aquells aparells, alguns dels quals no sabria ni com pujar-me (els que tenen pesos… glups, m’imposen).

Em quedo amb l’el·líptica. Com em sembla una mica més senzilla d’ús (allò de… un pas i després un altre), i menys perillosa que la cinta (massa vídeos de caigudes que he vist en la televisió)…

Decideixo posar un peu, i després l’altre en cada costat. I, la màquina s’encén:

Entrenaments personalitzats? Personalitzar la meva experiència? És la primera vegada amb aquesta màquina, però decideixo dir que no per allò de portar la contrària, així que decideixo que no vull connectar-la amb el meu mòbil.

Sense més, m’ofereix diverses opcions per a començar amb el meu exercici:

Trio… “cursos interactius”. Defecte professional. La curiositat em pot.

Pensava que serien com uns “tutorials” però ràpidament m’adono que no… que es tracta de “reptes” (Aprenentatge basat en Reptes?). Així que la màquina em proposa que triï quin recorregut m’agradaria seguir:

I trio, sense pensar-ho, la primera de les opcions: Caminar pel Grand Staircase (és massa d’hora com per a tenir bon criteri).

La màquina m’ensenya a continuació el que serà el meu itinerari (“learning path”) amb les seves diferents etapes i nivells.

I… comencem. INICIAR.

La pantalla em porta al camí. Veig la senda però en la pantalla veig que també puc personalitzar el nivell de dificultat, o els límits (temps, calories…), també connectar-me al meu perfil en Netflix, HBO o veure els meus canals de Youtube o …

I llavors … abans de tornar a fer un altre pas i començar a caminar per aquest camí i aquesta experiència me’l quedo mirant tot i el cap …. se’m va:  quan va ser l’última vegada que he començat un curs online i m’ha aparegut un sistema de menús similar per a personalitzar la meva experiència en aquest? 

Decideixo no contestar-me. Però, intento anar una mica més enllà. Seria possible amb una app o amb un sol “clic” personalitzar la meva experiència dins d’un curs online? Per exemple per:

  • Que realment respongui al meu estil d’aprenentatge. Com a formadors, facilitadors, dissenyadors instruccionales, … quantes vegades hem llegit els diferents estils d’aprenentatge existents (diferents autors, models…)  i quantes vegades diguem que hem fet “una mica de tot”, o… repetir “el que sempre hem fet i funciona”, o … “el millor que sabíem” però finalitzant sempre en tots els casos el treball de creació de contingut amb un únic curs per a tots els participants? Seria imaginable que el curs anés diferent per a cada estil i, per exemple, si jo anés algú que aprèn de manera visual, gràfica, se’m presentés el contingut sol a través d’imatges, animacions, infografies…? O… si prefereixo adoptar un rol d’aprenentatge reactiu, perquè senzillament vull aproximar-me als conceptes i els temes però no ser algú actiu per a debatre o participar, seria factible que no s’activessin els espais de col·laboració, o que no estigués en la llista del dinamitzador, o …?

  • A través d’algorismes o de menús desplegables, seria possible que la plataforma descobreixi i conegui els meus interessos, necessitats, i no sols em recomani el curs (com ja suggereixen les plataformes que s’ofereixen “tipus “Netflix”), sinó que del propi curs la plataforma extregui només aquells continguts que coincideixen amb el que necessito? (Big Data Learning?) Qui decideix i determina els “microcontenidos” que s’extreuen d’un curs més gran? el dissenyador instruccional? Sobre la base de …? No seria interessant que fos un “motor” de cerca en funció de les meves prioritats, necessitats, …? Potser a mi no m’interessa tot el contingut, sinó una part d’aquest. Potser els meus interessos i necessitats, tampoc coincideixen amb les de cap altre participant.

  • Seria imaginable que la plataforma establís connexions amb la meva pròpia experiència o altres programes de formació que he realitzat? Podria suposar, per posar un exemple, que la pantalla es divideix en dues parts i que en la part esquerra visualitzo el contingut del nou curs que estic començant, i en la part dreta s’intercalen missatges clau que vinculen diferents continguts amb experiències o coneixements propis? Una espècie de Motor-Tutor a partir d’Intel·ligència Artificial? BigData? Learning Analytics? Blockchain? Tots integrats?

  • O… seria possible que per a persones més competitives (o buscant un cert engagement en equips) es pogués personalitzar el nivell de dificultat del propi programa i contingut? Alguna cosa així com per exemple un Candy Crash des de nivells més bàsics a nivells més complexos? Mmmmmmm…. Combo!

  • O bé… podria trobar dins del contingut del curs, exemples, experiències, casos, … no sols genèrics i transversals, sinó específics i personalitzats per a la meva funció, rol, sector…?  Perquè un curs online típic com el de l’antic LOPD o actual RGPD moltes vegades és exactament idèntic per a tots els treballadors amb independència de la seva funció? No podríem ser capaços d’incorporar i personalitzar-ho per a cada rol? i per a cadascuna organització? No representaria només un esforç equivalent a personalitzar al voltant del 15-20% de tot el contingut real? És més… no podria existir un motor que justament fes aquesta personalització? Jo crec que aquesta personalització i engagement associat, oferiria més valor a les empreses (que no sempre només busquen preu) i als propis professionals (que ho busquen pròxim i útil).

  • Si el curs no és autoformativo sinó col·laboratiu, seria possible que immediatament identifiqui i prioritzi el meu element relacional i social? És a dir… podria identificar quins amics, coneguts o altres persones del meu interès, sector, professió també estan en aquest ? seria possible crear equips i dinàmiques col·laboratives sobre la base d’aquest criteri i no sols sobre la base de la “aleatorietat” del docent a l’hora de configurar grups? Aquesta bé trencar equips per a evitar estar amb aquests, però … fins a quin punt les regles que estableix el docent m’impedeixen un cert networking o benchmark?

I amb el clic inicial, es podria integrar tot això del curs amb les meves eines digitals? Podrien automàticament descarregar-se els fitxers i la documentació en el meu perfil de Dropbox? s’integrarien els diferents recursos en els meus canals o en el meu entorn personal i virtual d’aprenentatge – PLE?

Glups. La màquina xiula.

M’he quedat atònit i distret amb la gamma de possibilitats de personalització de l’el·líptica. No he fet cap pas i la màquina reclama la meva atenció (Feedback proactiu automatitzat).

Se m’ocorre abans de començar, donar-li al boton taronja que intueixo és de configuració, per a veure com parar-la després no sigui que…

Descobreixo tot un quadre de comandament. Un panell de control per al seguiment i monitoratge de l’activitat esportiva amb indicadors diversos que, per descomptat, se sincronitzen si ho desitjo amb el meu iWatch o les meves apps d’esport que tingui incorporades al telèfon intel·ligent o que puc compartir en xarxes socials o …

Pensant-ho bé… em baixo de l’el·líptica.

I això que venia jo … superdispuestísimo sent. (la personalització és la clau del futur de l’elearning però … no ens oblidem de l’actitud).

Em miro al mirall i em dic… bo. Ho he intentat però… avui no era el dia. En qualsevol cas, i ja que sóc aquí, crec que aniré a desdejunar. M’han dit que aquí al Brasil hi ha una cosa que es diu pa de formatge que està riquíssima. Menjaré només dos o tres per a compensar.

Oscar Dalmau

2019-12-23T00:25:01+02:00