L’EdTech Congress posa el focus en la IA amb una idea clara: tecnologia amb criteri i persones al centre

Els dies 4 i 5 de febrer, va tenir lloc a Barcelona l’EdTech Congress. Els equips de disseny d’experiències d’aprenentatge, responsables de projectes i acompanyament a l’aprenentatge hi van assistir per seguir de prop les reflexions i propostes compartides durant les dues jornades, especialment al voltant de la intel·ligència artificial (IA) i el seu impacte en l’educació i l’àmbit laboral.  

Al llarg de les dues jornades, les intervencions van insistir en una idea transversal: la tecnologia pot aportar valor quan s’utilitza amb esperit crític, amb les persones al centre i amb una mirada orientada a l’impacte real de l’aprenentatge. En paral·lel a les sessions, la visita a l’espai d’exposició va permetre conèixer eines de gestió formativa amb integracions diverses i propostes on la IA dona suport a l’anàlisi de dades per ajudar a entendre millor l’impacte de les formacions, entre altres usos.

Primera jornada: reimaginar l’educació integrant la IA (sense apagar el criteri)

A l’obertura del congrés es van destacar idees com l’equilibri entre metodologies tradicionals i noves tecnologies, la necessitat de reimaginar l’educació integrant la IA i la importància de fer servir IA i tecnologia per construir, evitant-ne un ús automàtic. També es va fer valdre el concepte d’intel·ligència col·lectiva, la necessitat de capacitar i protegir en l’ús de tecnologies i IA i, especialment, la formació del professorat per dotar-lo de competències útils davant la digitalització de l’alumnat.

De l’aula a la política educativa: decisions amb equitat i “humà en el bucle”

A la conferència d’obertura, Kristina Ishmael (assessora estratègica en EdTech i exdirectora adjunta de l’Oficina de Tecnologia Educativa del Departament d’Educació dels Estats Units) va presentar el seu recorregut des de l’aula fins a la formulació de polítiques educatives, defensant que la pràctica docent ha d’estar al centre de la presa de decisions. Va subratllar l’educació com a dret civil i va insistir en la importància de l’equitat, el disseny inclusiu i la participació de famílies i comunitats en la construcció de polítiques.

En relació amb la tecnologia i la IA, Ishmael va remarcar que no han de substituir el professorat, sinó amplificar l’esforç humà, amb un enfocament d’“humà en el bucle” i atenció a privacitat, ètica i justícia social. També va plantejar la necessitat d’impulsar l’alfabetització en IA des de les primeres etapes, reforçar la formació del professorat i co-dissenyar polítiques de manera transparent.

Esperança i imaginació en temps d’IA: pensar el possible i qüestionar el que perpetuem

A la taula rodona “Esperança i imaginació en temps d’intel·ligència artificial”, amb Belén Gopegui (escriptora i guionista) i César Rendueles (científic titular del CSIC), es va reivindicar una imaginació basada en allò que existeix i la necessitat de distingir el possible de l’impossible sense confondre-ho amb fantasia. També es va parlar de com el poder sovint passa per la gestió i el control de la imaginació, i de la “imaginació sociotècnica” com a motor de transformació.

La conversa va obrir preguntes que van més enllà de la tecnologia: per què els centres educatius continuen sent espais on es propicia l’assetjament (amb tecnologia o sense), per què es mantenen pràctiques com els deures i com persisteixen problemàtiques “de sempre” que no desapareixen només perquè hi afegim pantalles.

Dades, interpretació i personalització: dissenyar per a les persones

A la sessió “Arquitectura de l’aprenentatge: construint sobre dades, dissenyant per a les persones”, Dácil González i Juan Guerrero (consultors educatius de Trèbol Educació) van destacar la necessitat de tenir clar el propòsit i el perfil de sortida, analitzar casuístiques i mètodes per donar resposta a totes les persones i entrenar habilitats com el pensament crític i profund i la presa de decisions. Es van compartir tres claus per transformar l’experiència educativa:

• Tot comença en el pensament
• La dada no serveix sense interpretació
• Personalitzar és transformar

Lideratge i IA: el que és pedagògic no desapareix… es fa més visible

A la ponència “Liderar la integració de la IA: diàlegs, criteris i primers passos”, Esteve López (consultor en estratègia edtech) va sintetitzar idees amb tres frases que van marcar el debat:

• «La IA no resol els nostres problemes pedagògics de fons; els fa més visibles.»
• «Si no hi ha esforç cognitiu, no hi ha aprenentatge.»
• «La IA pot generar textos, respostes, productes o esquemes…, però no pot generar comprensió, ni judici, ni criteri.»

Segona jornada: educació i formació corporativa més humanes, útils i rellevants

El segon dia va centrar-se en una pregunta principal: com podem fer que l’educació sigui més atractiva, més humana i més rellevant per al present i el futur? A partir d’aquesta premissa, les sessions van connectar l’aprenentatge amb el propòsit, les competències i el context laboral, amb la IA com a element que accelera canvis, però que exigeix criteri.

En primer lloc, es va insistir que per millorar l’educació cal convertir-la en una experiència significativa, compartida i útil, i es van plantejar preguntes essencials per a organitzacions educatives i empreses: per què volem canviar, si estem preparades per al futur i si sabem quines competències necessitem desenvolupar. En aquest marc, es va compartir que entre el 40% i el 60% dels professionals creuen que la seva feina podria ser substituïda per la IA, i es va proposar un canvi de mirada: deixar de pensar en la substitució i centrar-se en com la IA pot ajudar a millorar-nos.

A continuació, es va abordar la relació entre IA i ocupabilitat, remarcant que no és només una eina per automatitzar tasques rutinàries, sinó una nova manera d’entendre l’aprenentatge. Per avançar, es van destacar tres passos: saber què sabem, saber què necessitem saber i millorar les habilitats per aprofitar la IA en el rol professional. També es van introduir les “Global Skills” i es va recordar que aprendre és adquirir, practicar i fer.

Aquest fil va portar a parlar de formació corporativa i del pas “de l’obligació a l’atracció”: dissenyar experiències que tinguin sentit per a cada persona i estiguin alineades amb el rol, el sector i l’entorn. Es va remarcar que la tecnologia permet escala i hiperpersonalització, però que el punt clau continua sent la pregunta: què necessita aquesta persona concretament? En aquest mateix bloc, es va apuntar que el 70% dels projectes que fallen ho fan per manca d’aprenentatge o de cultura organitzativa, i que la formació esdevé estratègica quan se situa al servei dels objectius i quan l’impacte s’avalua per resultats, no per volum.

Amb aquesta mirada, també es van posar sobre la taula els reptes dels equips que dissenyen i ofereixen formació dins les organitzacions: rotació del talent, necessitat d’immediatesa i experiència de l’usuari. La IA pot donar suport en la creació de continguts, però es va insistir que continua essent essencial la feina de les persones especialistes. La convivència de tres generacions al món laboral hi afegeix complexitat i obliga a trobar punts en comú com l’adaptabilitat i la motivació.

Un altre eix rellevant va ser l’onboarding, el mentoring i la formació contínua. Es va subratllar que un bon procés d’acollida ajuda a retenir talent perquè aporta seguretat, autonomia, entesa de la cultura d’empresa i acompanyament mitjançant mentors (especialment sèniors). També es va remarcar que l’onboarding ha d’evolucionar constantment i que la formació contínua és imprescindible per adaptar-se als canvis del sector.

Finalment, es va obrir el debat sobre com repensar la relació amb la IA: “podem pensar sense IA?”. La conclusió va ser clara: la persona ha de controlar la IA, no a l’inrevés. Adoptar-la implica desaprendre per tornar a aprendre i canviar hàbits. Es van explicar els tres nivells de delegació (operativa, epistèmica i representacional) i es van abordar conceptes com el “vall inquietant”, la “chatersitat” (excés de deute cognitiu) i el risc de saltar-se fases bàsiques d’alfabetització.

En paral·lel, es va alertar de la sobrecàrrega informativa i dels continguts hiperadictius, amb riscos de desinformació, manipulació i reducció del pensament crític. La resposta plantejada: una dieta cognitiva deliberada, alternant espais amb i sense pantalles/IA. En clau de polítiques, es van proposar tres eixos: educació (equilibri amb i sense tecnologia), regulació (pensament crític i desconfiança saludable cap als xatbots) i cultura (preservar experiències compartides i evitar una hiperpersonalització que aïlli).