La formació sanitària del futur: tecnologia, humanisme i aprenentatge continu

Per part seva, Jorge Eugenio Valdez, director de la Unitat de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut de l'IFE, destaca el paper estratègic de l'educació en salut per al futur dels sistemes sanitaris: “La innovació educativa en salut es posiciona com un pilar estratègic cap al 2030, orientada a potenciar les ciències de la salut com una plataforma líder per la formació i l'atenció sanitària”. El seu missatge reforça que la integració entre educació, pràctica clínica, investigació i innovació serà clau per respondre als desafiaments sanitaris emergents. 

Una educació sanitària en plena metamorfosi 

L'informe constata que la pandèmia de la COVID-19 va accelerar un procés que ja era inevitable: la digitalització de l'aprenentatge. La formació en línia, els entorns virtuals i les tecnologies immersives han deixat de ser un complement per esdevenir una peça central. Però les persones expertes consultades insisteixen que la tecnologia, per si sola, no és la solució. 

José María Quintillá, responsable de la Unitat de Simulació Clínica de l'Hospital Sant Joan de Déu, alerta que el repte no és dominar la tecnologia, sinó saber per què i com fer-la servir amb un propòsit pedagògic clar. Al llarg de l'informe se subratlla una idea clau: la innovació tecnològica només té sentit si està al servei d'un aprenentatge més significatiu, pràctic i centrat en el pacient. 

Competències digitals, però també humanes 

Les dades de l'enquesta reflecteixen que un 64% de les persones consultades considera que la competència digital (incloent-hi la intel·ligència artificial) serà imprescindible que es desenvolupi per afrontar i donar resposta als reptes futurs. Entre les persones amb rol directiu, aquest percentatge puja fins al 71%. 

Tot i això, la tecnologia no eclipsa altres habilitats. Les més valorades són: 

• El treball multidisciplinari. 

• Les habilitats comunicatives i relacionals. 

• La humanització i experiència del pacient. 

• La gestió de l'estrès, la salut mental i el benestar. 

• El pensament crític. 

• L'anàlisi de problemes i la presa de decisions. 

Aquestes competències confirmen una tendència global: el professional sanitari del futur haurà de combinar coneixement tècnic, domini digital i competències humanes. Com apunta Nenetzen Saavedra, subdirectora de desenvolupament i extensió acadèmica de l'Escola de Salut Pública de Mèxic, pertanyent a l'Institut Nacional de Salut Pública de Mèxic, el veritable repte de la digitalització en salut no és aprendre a fer servir la tecnologia, sinó saber integrar-la amb criteri, ètica i pensament crític en la formació dels professionals. 

Aprendre sempre: una necessitat, no una opció 

L'informe també subratlla la importància de l'aprenentatge continu. Jorge Azpiri, director de Desenvolupament i Projectes d'Expansió de TecSalud del Tecnològic de Monterrey, adverteix que, en el context actual, la manca d'actualització constant condueix ràpidament a l'obsolescència professional. 

Aquesta idea és compartida per Séamus O Tuama, president de l'ASEM Lifelong Learning Hub d'Irlanda, que sosté que l'aprenentatge al llarg de la vida és una condició inherent a l'ésser humà i que les institucions han de crear oportunitats contínues perquè les persones segueixin aprenent. 

Una mirada global amb impacte local 

La col·laboració entre el Tecnològic de Monterrey i UCF aporta una perspectiva internacional que enriqueix el diagnòstic. Tot i que la major part de les persones que hi han participat provenen de Catalunya i Mèxic, l'informe incorpora visions de més de 18 països, cosa que permet identificar tendències comunes i reptes compartits. 

Entre aquests reptes destaca la necessitat d'integrar millor la salut digital, reforçar la formació interdisciplinària i garantir que la innovació no deixi ningú enrere. L'equitat i la inclusió apareixen com a condicions indispensables per a un sistema sanitari sostenible i just. 

Cap a un model educatiu més flexible i més humà 

L'informe conclou que la formació sanitària del futur serà: 

• Modular i personalitzada, adaptada a les necessitats de cada professional. L'informe destaca la importància de l'aprenentatge al llarg de la vida, l'actualització constant i la possibilitat de construir trajectòries formatives flexibles. 

• Interdisciplinària, amb equips que treballin de manera coordinada. La col·laboració entre disciplines apareix com una necessitat clau. 

• Tecnològicament avançada, però sempre amb un enfocament ètic i pedagògic que ajudi a millorar l'aprenentatge i la pràctica clínica. 

• Profundament humana, centrada en el pacient i en el benestar dels professionals. L'informe reflecteix una preocupació creixent per cuidar tant l'experiència del pacient com el benestar de les persones que treballen al sistema sanitari. 

En definitiva, el sector sanitari es troba davant d'un punt d'inflexió. La convergència entre innovació tecnològica, evolució pedagògica i un compromís real amb l'aprenentatge continu definirà el rumb cap a una formació més sòlida i un sistema de salut més ben preparat per als desafiaments del segle XXI.  

Tal com recorda el lema de Goethe que obre l'informe, “Ningú no completa mai el seu aprenentatge”, una idea que resumeix l'essència d'aquesta transformació i la necessitat de continuar aprenent al llarg de tota la vida. 

Aquest resum es basa en l'informe "Tendències d'aprenentatge i educació contínua en salut 2026", elaborat per l'UCF i l'Observatori de l'IFE. 

Descarrega l'informe complet AQUÍ.