Més de 4.000 professionals s'han format en salut mental aquest 2025 per millorar la qualitat en l’atenció

El Pla Director de Salut Mental i Addiccions (PDSMiA) i Unió Consorci Formació (UCF) impulsen el Programa de Formació Continuada vinculat al Pla d’Acció en Salut Mental de l’Estratègia de Salut Mental 2022–2026. S'hi dissenyen, imparteixen i avaluen activitats formatives adreçades als equips del sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), sota el lideratge de la Direcció General de Planificació en Salut. També s'han impulsat formacions en el marc del Pla de Prevenció del Suïcidi Catalunya (2021-2025) amb la col·laboració del Departament de Drets Socials i Inclusió i del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica.

La col·laboració entre el PDSMiA del Departament de Salut i UCF té l’objectiu de reforçar les competències dels equips professionals del territori i orientar una atenció d’acord amb les prioritats del sistema públic de salut.

El PDSMiA fixa i revisa les línies de treball per promoure el benestar emocional i millorar la prevenció, la detecció precoç i l’abordatge dels trastorns mentals i les addiccions. Aquest marc orienta les actuacions a Catalunya i s’alinea amb el Pla de Salut, tot adaptant-se a les necessitats de cada comunitat i servei.

Aquest programa ha comptat aquest 2025 amb més de 4.000 professionals inscrits a les diferents formacions que se sumen als més de 3.900 alumnes del 2024. El programa vol facilitar que els i les professionals mantinguin i actualitzin els seus coneixements i habilitats, d’acord amb l’evolució científica i tecnològica i les necessitats del sistema de salut i del sistema de serveis socials, als centres penitenciaris i als centres de protecció a la infància.

Destacablement, les activitats han permès als i les professionals d’Atenció Primària, de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions i del sistema de protecció a la infància i l’adolescència incorporar noves eines i recursos i accedir a continguts basats en l’evidència per abordar els problemes de salut més freqüents.

A més, la col·laboració d’enguany també incorpora una metodologia basada en simulació en un curs per reforçar la formació especialitzada. Aquest tipus d’activitat facilita la pràctica de situacions complexes en entorns segurs i realistes, i és una eina especialment útil per consolidar competències professionals.

Josep Tristany, director del Pla, explica en aquest vídeo com el PDSMIA és l’instrument clau per a la definició de les línies estratègiques de prevenció, assistència i tractament de la salut mental a Catalunya. Així mateix, destaca la importància d’un enfocament multidisciplinari que integri professionals dels àmbits social i sanitari per a l’abordatge de les patologies emergents. 

Les formacions desenvolupades durant l’any 2025

En el marc de l’acord de col·laboració, aquest 2025 s’han dut a terme diverses formacions especialitzades que han comptat amb una valoració mitjana de 3,6 sobre 4 (9 sobre 10). Les persones participants han destacat la utilitat de les formacions i han assenyalat que serien d’interès accions de més durada i amb més presència de sessions presencials.

Per al desenvolupament de les activitats, s’ha comptat amb més de 15 professionals experts en salut i especialistes en les diferents temàtiques, que han impartit els continguts majoritàriament en format en línia.

Les formacions realitzades han inclòs:

• Atenció a la conducta suïcida en l’APiC.
• Atenció a la conducta suïcida des de la xarxa comunitària de SMiA.
• Atenció a la conducta suïcida a l’àmbit d’urgències i hospitalització.
• TEA en el primer i segon nivell d’atenció.
• Teràpia Breu Estratègica, amb tres edicions celebrades durant la tardor.
• Atenció del Trastorn Obsessiu Compulsiu al segon nivell d’atenció.
• Prevenció, detecció i abordatge de conductes suïcides en l’àmbit penitenciari.

La simulació, una metodologia que transforma l’aprenentatge

Com a novetat del 2025, s’ha incorporat la simulació en el curs titulat Formació sobre conducta suïcida i autolesions no suïcides pel personal dels centres de protecció a la infància i l’adolescència, impulsat per la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). 

La simulació permet recrear converses i situacions d’alta càrrega emocional en un entorn segur, on les professionals poden explorar opcions, practicar habilitats comunicatives i rebre retorn immediat.

La subdirectora general de la DGPPIA, Esther Vallbona, explica en aquest vídeo com la DGPPIA ha impulsat, en col·laboració amb el Pla Director de Salut Mental i Addiccions, una formació basada en simulacions per donar resposta a l'augment de conductes suïcides detectades des de 2019. 

Un dels recursos que es van utilitzar com a punt de partida va ser la Guia per a l’abordatge de la conducta suïcida i les autolesions no suïcides en els centres de protecció a la infància i l’adolescència, elaborada conjuntament.

Per elaborar els casos i acompanyar el desenvolupament de les sessions, hi han participat sis persones expertes, que han treballat conjuntament amb la Núria Serrat, facilitadora de la dinàmica. En el curs s’han treballat tres situacions hipotètiques que recreen diferents escenaris amb adolescents que presenten signes d’autolesions no suïcides, ideació suïcida o intent de suïcidi, amb l’objectiu d’oferir un espai de pràctica sense risc i d’entrenament de competències que sovint són difícils de consolidar en la rutina professional.

Per aportar una visió experta, UCF ha entrevistat Núria Serrat, referent en simulació aplicada a la salut i facilitadora de la dinàmica. Al llarg del vídeo, els actors i els alumnes també expliquen en què consisteix cada cas i comparteixen la seva opinió i experiència sobre el curs, aportant una visió reflexiva i formativa sobre l’abordatge de la conducta suïcida.