UCF comparteix pràctiques per reduir la urgència i fer un millor ús del temps a la Time Use Week 2026

Flexibilitat horària, desconnexió digital i temps per aprendre: UCF ha compartit com trasllada el dret al temps a l’organització de la feina. Ana Sedano, directora gerent, ha participat en una taula de testimonis sobre gestió pausada en el marc de la Time Use Week 2026.

Unió Consorci Formació (UCF) ha participat el 19 d’octubre en la sessió «Testimonis. Com adoptar la gestió lenta (slow management) a les empreses», celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. 

Ana Sedano, directora gerent d'UCF, ha compartit taula amb Claire Laude, directora comercial, de màrqueting i vendes de la Fundació Portolà, i Anna Villar Gil, directora de recursos humans de Henkel, en una conversa sobre com millorar l’organització del temps de treball i afavorir el benestar dels equips.

La trobada s’emmarca en la tretzena edició de la Time Use Week 2026, dedicada a «El dret al temps i l’acceleració social: polítiques per al benestar sostenible». Enguany, les jornades han posat el focus en com l’acceleració de la societat afecta el treball remunerat, les cures i la vida comunitària, i en les mesures necessàries per avançar cap a una organització del temps més saludable i equitativa.

El dret al temps, una qüestió de salut, benestar i igualtat

L’organització dels horaris té conseqüències directes sobre la conciliació, la salut i les oportunitats personals i professionals. Segons dades del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, les desigualtats en els usos del temps continuen sent significatives:

• Les dones dediquen cada dia 1 hora i 13 minuts més que els homes a les tasques de la llar i de cura.
• El 56% de les dones assumeix en solitari la planificació de les tasques domèstiques i familiars, davant del 16% dels homes.
• El 43% de les dones manifesta dificultats per conciliar la vida laboral, familiar i personal, en comparació amb el 36% dels homes.
• El 36,6% de les dones assalariades es preocupa per la feina fora de la jornada laboral, davant del 27,6% dels homes.

Aquestes dades posen de manifest que la desigualtat no es limita a les hores dedicades a cada activitat, sinó que també afecta la càrrega mental de planificar i organitzar la vida quotidiana.

Durant la inauguració, Eva Menor Cantador, consellera d’Igualtat i Feminisme, ha destacat que «el temps és vida, i garantir el dret al temps és garantir més igualtat, més salut i més benestar per a tothom».

Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminisme: «El temps és vida, i garantir el dret al temps és garantir més igualtat, més salut i més benestar per a tothom».

La reflexió és especialment rellevant per als equips directius i les persones responsables de recursos humans i formació del sector salut i social: com podem protegir el temps de concentració, facilitar la conciliació i mantenir la qualitat de la feina en un entorn de demandes constants?

Organitzar la feina per facilitar la conciliació

UCF combina la flexibilitat horària d’entrada i sortida amb el treball híbrid i la jornada intensiva els divendres i durant l’estiu. També promou el respecte a la desconnexió digital i a les vacances, i planifica les reunions perquè siguin compatibles amb els horaris i les jornades compactades de l’equip. Una decisió tan quotidiana com l’hora d’una reunió pot facilitar que aquestes mesures es puguin exercir realment. 

En aquest sentit, Ana Sedano, directora gerent d’UCF, ha destacat que el procés de canvi va començar escoltant les necessitats de l’equip: «Vam començar preguntant a l’equip què necessitava per treballar millor. Les persones valoraven el benestar que els aportava el teletreball, però també la importància de venir a l’oficina per relacionar-se i compartir informació. A partir d’aquesta escolta, van ser les mateixes persones de l’equip les que van liderar la transformació dels processos, de l’organització i de les maneres de treballar».

Ana Sedano, directora gerent d'UCF: «Vam començar preguntant a l’equip què necessitava per treballar millor. Les persones valoraven el benestar que els aportava el teletreball, però també la importància de venir a l’oficina per relacionar-se i compartir informació».

Ana Sedano, directora gerent d'UCF: «En una organització orientada a resultats, donar autonomia perquè cadascú pugui organitzar-se és fonamental. El resultat és un entorn de treball més distès i un equip que se sent millor». 

La coordinació també és clau. Els equips multidisciplinaris estables i una eina de valoració de les càrregues de feina ajuden a distribuir les tasques segons la capacitat disponible. Compartir la informació en un mateix entorn i revisar els processos de manera col·laborativa permet reduir la dispersió i les interrupcions. A més, la formació interna en eines de treball es desenvolupa dins de la jornada laboral.

Aquestes pràctiques formen part d’un procés de millora contínua amb participació de l’equip i acompanyament extern. UCF en destaca beneficis qualitatius en l’ambient laboral i el benestar de les persones.

Desaccelerar també és una decisió col·lectiva

La jornada ha situat el dret al temps en relació amb les cures, el descans, la salut i la participació social. Marta Junqué Surià, directora de la Time Use Initiative, ha remarcat la necessitat d’avançar-hi amb la implicació de governs, organitzacions i ciutadania. Judy Wajcman, catedràtica de Sociologia a la London School of Economics, ha subratllat que la pressió del temps que experimenta cada persona també depèn del context social i de les desigualtats de gènere i de classe.

En el debat sobre temps laboral, Catarina Braga, especialista de l’Organització Internacional del Treball (OIT), ha posat l’accent en la importància de la distribució i la previsibilitat dels horaris, i en la necessitat que la flexibilitat horària respongui tant a les necessitats de les organitzacions com a les de les persones treballadores.

Per la seva banda, Gabriel Ginebra, professor especialitzat en slow management, ha proposat prioritzar els objectius, reduir les reunions i recuperar espais per treballar amb atenció.

Les diferents intervencions han posat de manifest la importància de passar de la reflexió a la pràctica, amb mesures concretes com:

• Aprendre a prioritzar: reconèixer que no tot és urgent, saber posposar tasques i reservar espais lliures a l’agenda per afrontar imprevistos.
• Revisar la cultura de reunions: reduir-ne el nombre i la durada, establir objectius clars i facilitar que les trobades acabin amb decisions concretes.
• Protegir el descans i la desconnexió digital: promoure pauses, horaris saludables, torns sostenibles i mesures de conciliació.
• Utilitzar la tecnologia per guanyar temps de qualitat: automatitzar tasques repetitives i facilitar espais per crear, reflexionar i concentrar-se, en lloc d’incrementar permanentment el ritme de treball i la hiperconnectivitat.

El paper de la tecnologia i de la intel·ligència artificial també ha estat present en les converses. La qüestió no és només què podem fer més ràpidament, sinó com podem utilitzar aquestes eines per alliberar temps i millorar la vida de les persones.

Temps per aprendre amb altres persones

UCF també aplica aquesta mirada a la formació que imparteix i posa a disposició del sector salut i social. Actualment, ofereix més de 180 recursos de formació continuada en línia per a professionals assistencials i no assistencials. Aquest 2026 ha incorporat un model autoformatiu amb inscripció i accés directe al campus, que permet a les persones formar-se al seu ritme i en el moment que els resulta més convenient.

L’aprenentatge autònom es combina amb activitats presencials i sessions síncrones per videoconferència. Són espais per aturar-se, aprendre en grup i compartir experiències.

Les activitats presencials comencen habitualment cap a les 9.30 h i acaben no més tard de les 16.30 h, tenint en compte els desplaçaments de les persones participants des d’arreu de Catalunya.

Aquesta combinació de formats busca facilitar l’accés a la formació continuada i compatibilitzar el desenvolupament professional amb les necessitats personals i laborals.

Un compromís amb recorregut

La participació a la Time Use Week dona continuïtat a les adhesions d’UCF al Pacte del Temps de Barcelona i a la Xarxa Catalana pel Dret al Temps, el 2023, i a la signatura de la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, el 2024. UCF també forma part de la Xarxa NUST (Nous Usos Socials del Temps), que enguany celebra el seu 20è aniversari amb la campanya Som XNUST.

La Time Use Week 2026, celebrada del 19 al 21 d’octubre, ha reunit representants d’administracions públiques, entitats socials, empreses i institucions acadèmiques per compartir coneixement i experiències sobre polítiques del temps. L’edició també ha inclòs la presentació i l’anàlisi dels resultats de l’Enquesta Catalana dels Usos del Temps 2024 i activitats a diferents punts del territori.

L’esdeveniment ha estat coorganitzat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Time Use Initiative.