Liderar també és gestionar emocions: l'Update Directiu d'UCF aprofundeix en la dimensió humana del lideratge 

La darrera sessió de l'Update Directiu d'UCF, que ha comptat amb la participació de Carme Brit, Pilar Otermin i Sònia Pérez, ha posat el focus en l'autoconeixement, la comunicació i la gestió de les emocions com a eines per millorar el lideratge dels equips sanitaris. La jornada ha combinat reflexió, casos pràctics i dinàmiques participatives, amb una valoració positiva de les persones participants. 

Liderar un equip no consisteix només a prendre decisions, organitzar recursos o assolir objectius. També implica saber escoltar, gestionar situacions complexes, generar confiança i comprendre com les emocions influeixen en les relacions professionals i en el funcionament de les organitzacions. 

Aquest ha estat el fil conductor d'una de les darreres sessions de l'Update Directiu d'Unió Consorci Formació (UCF), dedicada a la intel·ligència emocional i a la seva aplicació en el lideratge dels equips sanitaris. 

La jornada ha comptat amb les aportacions de Carme Brit Garcia, psicòloga, coach i formadora; Pilar Otermin Vallejo, sotsdirectora del Servei Català de la Salut; i Sònia Pérez, directora assistencial de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Les seves intervencions han convidat les persones participants a reflexionar sobre el propi estil de lideratge i sobre com les competències emocionals poden ajudar a afrontar els reptes quotidians de la gestió d'equips. 

La petjada emocional que deixem en els equips 

Una de les qüestions abordades durant la sessió ha estat l'impacte que tenen els comportaments de les persones amb responsabilitats directives sobre el clima de treball. 

Carme Brit ha centrat la seva aportació en la importància de reconèixer aquesta petjada emocional. Les decisions, la manera de comunicar-les i la resposta davant les dificultats poden condicionar la confiança i la predisposició dels equips a compartir problemes, expressar preocupacions o proposar millores. 

A partir de situacions habituals en l'atenció primària, ha plantejat la diferència entre reaccionar impulsivament davant d'un conflicte i abordar-lo amb intel·ligència emocional. Una resposta que invalida el malestar pot generar silenci i desconfiança, mentre que una actitud basada en l'escolta, la regulació emocional i la claredat pot facilitar la cerca de solucions compartides. 

La seva intervenció ha aprofundit en cinc competències del lideratge emocional: autocontrol, empatia, assertivitat, motivació i resiliència. Cinc habilitats que es complementen i que es concreten en comportaments quotidians, especialment en moments de pressió o incertesa. 

Per traslladar aquests conceptes a la pràctica, s'ha treballat un cas situat en un centre d'atenció primària, en què una responsable d'equip ha de gestionar una reunió marcada per la sobrecàrrega assistencial, les incidències i el malestar professional. L'exercici ha permès identificar respostes que dificulten la comunicació i explorar alternatives per mantenir l'exigència sense renunciar a l'empatia i al reconeixement de les persones. 

Una de les idees centrals ha estat que la intel·ligència emocional no es demostra només amb allò que sabem, sinó amb allò que fem i amb la manera com ens relacionem amb els equips. 

Comunicar, resoldre conflictes i generar confiança 

Per la seva banda, Sònia Pérez ha aprofundit en el concepte de lideratge apreciatiu i en la importància d'utilitzar les dimensions de la intel·ligència emocional per desenvolupar els equips i impulsar els projectes de transformació de l'atenció primària, especialment en el context dels centres de salut integral de referència (CSIR). 

La seva intervenció ha posat l'accent en la relació entre emocions, presa de decisions i comunicació, així com en la necessitat de desenvolupar habilitats socials que facilitin les relacions professionals. 

Entre els continguts treballats destaquen l'escolta activa, la comunicació no violenta, l'assertivitat i la resolució de conflictes. També s'ha abordat el model de Thomas-Kilmann, que permet identificar diferents maneres d'afrontar els desacords segons el grau d'assertivitat i cooperació: competir, col·laborar, arribar a compromisos, evitar el conflicte o cedir. 

A través d'exercicis de role-playing, s'han plantejat situacions relacionades amb la comunicació i els comportaments dins dels equips, amb l'objectiu de reflexionar sobre com les actituds individuals poden afavorir o dificultar la col·laboració. 

Generar confiança ha estat un dels missatges centrals d'aquesta part de la jornada. Una confiança que es construeix a partir de l'empatia, l'autocontrol, la coherència i la manera d'abordar les dificultats compartides. 

Una motxilla de recursos per afrontar els reptes del lideratge 

La sessió també ha incorporat una dinàmica participativa en què les persones assistents han construït col·lectivament una «motxilla de recursos» per al lideratge emocional. 

A través de post-its, han identificat i compartit habilitats, actituds i estratègies que poden ajudar-les a gestionar les emocions i afrontar situacions complexes en la direcció d'equips. Entre els recursos recollits destaquen l'assertivitat, l'autocontrol, l'escolta, la fermesa i la capacitat de reconèixer i regular les pròpies emocions. 

L'activitat ha permès visualitzar que liderar no significa tenir sempre totes les respostes, sinó disposar de recursos per actuar de manera conscient, adaptar-se a les circumstàncies i relacionar-se millor amb les persones. 

Aquesta reflexió compartida ha contribuït a connectar els conceptes treballats durant la jornada amb l'experiència professional de les persones participants, posant en valor l'aprenentatge col·lectiu i l'intercanvi d'estratègies entre professionals amb responsabilitats directives. 

Una sessió valorada positivament per les persones participants 

La valoració positiva expressada per les persones participants de l'Update Directiu posa de manifest l'interès per aprofundir en la dimensió humana del lideratge. 

Més enllà dels coneixements tècnics i de gestió, les persones amb responsabilitats directives necessiten espais per reflexionar sobre com es relacionen amb els seus equips, com gestionen les situacions de tensió i quin impacte tenen les seves decisions i comportaments en les altres persones. 

Aquest interès reforça la importància d'incorporar la intel·ligència emocional com una competència transversal en els programes de desenvolupament directiu, amb metodologies que permetin passar de la reflexió a la pràctica. 

Desenvolupar lideratges que generin confiança 

La sessió ha posat en relleu que el lideratge emocionalment intel·ligent no significa renunciar a l'exigència ni evitar les decisions difícils. Significa saber combinar la responsabilitat en la presa de decisions amb l'escolta, el respecte i la capacitat de reconèixer les necessitats de les persones. 

En aquest sentit, les habilitats emocionals poden contribuir a millorar la comunicació, prevenir conflictes, afavorir la cohesió dels equips i construir relacions professionals basades en la confiança. 

Amb propostes com l'Update Directiu, UCF continua promovent espais d'aprenentatge, reflexió i intercanvi d'experiències per a professionals amb responsabilitats de lideratge en les organitzacions sanitàries, amb l'objectiu d'afavorir una gestió dels equips que integri tant els resultats organitzatius com el benestar de les persones. 

La jornada ha continuat a la tarda amb l'enregistrament de dos nous episodis de La Sonora, el pòdcast d'UCF, que han permès seguir aprofundint en els temes treballats durant la sessió i compartir noves reflexions i experiències sobre el lideratge en l'àmbit sanitari. Et convidem a escoltar-los i a continuar explorant com la intel·ligència emocional pot contribuir a millorar la gestió dels equips i les relacions professionals.