Dia Internacional de les Persones Grans. Viure més anys, viure millor: formació i nous models d’atenció davant el repte de la longevitat

Cada 1 d’octubre se celebra el Dia Internacional de les Persones Grans, una jornada impulsada per les Nacions Unides des de l'any 1990 per reconèixer la contribució de les persones grans a la societat i posar en primer pla els seus drets, la dignitat, l’autonomia, la participació i les condicions necessàries per poder envellir amb benestar. 

El Dia Internacional arriba aquest 2026, a més, sota el lema “L’era de la longevitat: repensar els sistemes per a vides més llargues” (The Age of Longevity: Rethinking Systems for Longer Lives), que posa precisament l’accent en la necessitat d’adaptar els sistemes de salut, cures, habitatge, protecció social, treball i aprenentatge al fet que les persones vivim cada vegada més anys.  

Aquest augment de l’esperança de vida és un èxit, però també planteja nous reptes. No es tracta només de viure més, sinó de com volem viure aquests anys addicionals, amb quina autonomia, quin suport, quina xarxa comunitària i quins serveis socials i sanitaris. 

Aquesta mirada és especialment rellevant en un sector salut i social que ha de donar resposta a més cronicitat, fragilitat i necessitats complexes, però també a persones grans molt diverses, amb expectatives, trajectòries vitals i projectes de vida diferents. 

Viure més, però, no equival necessàriament a viure més anys amb bona salut 

Les dades ajuden a dimensionar aquesta transformació. Segons l'informe Estratègia per una societat longeva i una vida plena, a Catalunya les persones nascudes l’any 2022 tenen una esperança de vida mitjana de 83,5 anys, que arriba als 86,1 anys en el cas de les dones. El primer trimestre de 2023, 1.528.323 persones residents a Catalunya tenien més de 65 anys, el 19,35% de la població, i les projeccions apunten que podrien arribar als 2,2 milions l’any 2051.  

Viure més, però, no equival necessàriament a viure més anys amb bona salut. Un 28% de les persones de més de 65 anys manifesta limitacions per fer activitats bàsiques o instrumentals de la vida diària, i l'informe a assenyala precisament la distància entre esperança de vida i esperança de vida amb bona salut com un dels reptes que cal afrontar.  

Longevitat i territori: un repte compartit 

Aquest debat ha estat molt present al III Congrés de Salut i Món Local, impulsat pel Consorci de Salut i Social de Catalunya i celebrat els dies 28 i 29 de setembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa, i especialment a la taula “Longevitat i territori: el repte compartit”. 

Hi van participar Elisenda Rentería, investigadora i directora adjunta del Centre d’Estudis Demogràfics; Pedro M. Cano, director general de la Gent Gran del Departament de Drets Socials i Inclusió; Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, i Anna Vena, directora territorial de Cronicitat i Hospitalització a domicili de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova - GSS, amb la moderació de Palmira Borràs, directora de centres de la Xarxa d’Hospitals de l’Alt Pirineu. 

Elisenda Rentería va situar el debat en la dimensió demogràfica: l’esperança de vida continua augmentant i, si en un primer moment aquesta millora es va explicar sobretot per la reducció de la mortalitat infantil, actualment respon cada vegada més al fet que les persones grans viuen més anys. També va remarcar que l’envelliment no es distribueix igual a tot el territori i que, entre les persones de més de 85 anys, augmenta el nombre de persones que viuen soles, amb les conseqüències socials i assistencials que això pot comportar.  

Pedro M. Cano va plantejar una qüestió que resumeix bona part del repte: “Com volem viure els anys addicionals?”. Des d’aquesta perspectiva, la longevitat no és només un fenomen demogràfic, sinó també social i econòmic, que afecta l’habitatge, la mobilitat, els serveis o la salut. Cano va apuntar la necessitat d’entendre l’envelliment no com un problema a resoldre, sinó com una realitat que cal integrar, reconeixent la voluntat de moltes persones grans de continuar participant i contribuint a la societat.  

En aquest context es va presentar i comentar l'informe mencionat anteriorment, Estratègia per una Societat Longeva i una Vida Plena, que articula 12 objectius estratègics i 128 possibles accions i que es desplegarà de manera transversal entre diferents departaments de la Generalitat, no només els vinculats a salut i serveis socials.  

El document planteja una mirada de curs de vida, drets, autonomia i participació. Entre els seus objectius hi ha consolidar nous models d’atenció que potenciïn l’entorn comunitari, reforcin la continuïtat assistencial, millorin la coordinació social i sanitària i permetin que les persones puguin continuar vivint en el seu entorn, amb els suports que necessitin.  

Cada persona envelleix de manera diferent 

Una de les idees que va prendre força durant la taula va ser precisament la necessitat d’evitar respostes homogènies. 

Anna Vena va definir la longevitat com un “èxit col·lectiu”, però va recordar que darrere de les dades hi ha persones molt diferents. La fragilitat està relacionada amb la cronicitat, la reserva funcional o la capacitat cognitiva, però també amb factors socials que poden condicionar de manera determinant l’evolució de la persona. D’aquí la necessitat de treballar salut i àmbit social de manera integrada.  

Aquesta personalització obliga també a revisar models molt estandarditzats. Durant la sessió es va plantejar que les necessitats del món rural i les del món urbà poden ser molt diferents, o que no totes les persones volen envellir de la mateixa manera ni participar de les mateixes activitats.  

Sandra Guaita va reforçar aquesta perspectiva des del món local, plantejant la necessitat de fer polítiques amb les persones grans i no només per a les persones grans, incorporant la seva participació en la planificació de les ciutats i dels serveis.  

De la cronicitat a una atenció integrada i personalitzada 

La longevitat està estretament vinculada amb un altre dels grans reptes del sistema: l’atenció a les persones amb cronicitat complexa (PCC) i cronicitat avançada (MACA). 

L’informe d’Actualització del desplegament de l’atenció integrada per a persones PCC i MACA, publicat el setembre de 2026 per l’Estratègia d’Atenció Integrada i Cronicitat de Catalunya, ofereix una fotografia recent del desplegament d’aquest model. 

A l’agost de 2026 hi havia 311.813 persones identificades com a PCC o MACA, que representaven el 4,75% de la població atesa assignada. D’aquestes, el 58,18% disposava d’una valoració integral documentada i el 77,52% tenia un PIIC —Pla d’intervenció individualitzat compartit— documentat.  

El model planteja un cicle continu que passa per identificar les persones, comprendre la seva situació, acordar un pla d’atenció i coordinar la resposta, situant la personalització i la coordinació entre serveis en el centre. 

Els resultats assistencials recollits a l’informe mostren una evolució favorable en diversos indicadors: des de març de 2024, els ingressos a aguts s’han reduït un 23,7% i els reingressos hospitalaris un 21,5%; entre juny de 2024 i agost de 2026, les persones PCC i MACA han augmentat en 5,1 dies els dies passats a casa. El mateix informe adverteix, però, que es tracta d’una associació temporal i que aquestes dades no permeten atribuir directament aquests resultats al model. 

En el procés participatiu associat a l’informe, amb 1.746 respostes professionals, destaquen com a prioritats la coordinació efectiva entre salut i serveis socials, la gestió de crisis i transicions entre dispositius, el temps per oferir atenció de valor, la valoració multidimensional i el pla personalitzat i la prevenció de la fragilitat. 

Entre les aportacions apareix també una necessitat directament relacionada amb el desenvolupament professional: disposar d’eines per identificar precoçment la fragilitat i poder prevenir-la o alentir-la. 

Tot plegat apunta en una direcció coherent amb el debat del Congrés: avançar cap a models amb més prevenció, personalització, coordinació i integració territorial. 

Formar per cuidar millor: l’aposta d’UCF per acompanyar professionals i organitzacions 

Els canvis associats a la longevitat no es resolen només amb nous dispositius o models organitzatius. També requereixen que les persones professionals disposin de coneixements i eines per atendre situacions molt concretes: deteriorament cognitiu, demència, fragilitat, multimorbiditat, dependència, processos de final de vida o necessitats de suport a les famílies i persones cuidadores. 

En aquest context, UCF acompanya professionals i organitzacions del sector salut i social amb formació específica i amb plans de desenvolupament adaptats a les necessitats dels equips, amb l’objectiu de facilitar que els aprenentatges arribin a la pràctica assistencial. 

Atendre millor les persones amb demència 

La demència és un dels àmbits que requereix una mirada especialment centrada en la persona. Més enllà del diagnòstic, els equips han de saber interpretar canvis de conducta, adaptar la comunicació, gestionar situacions de desorientació o agitació i preservar tant com sigui possible l’autonomia de la persona. 

La formació Atenció a persones malaltes amb demència aborda precisament aquestes necessitats i proporciona recursos aplicables a la pràctica assistencial quotidiana. 

En aquesta formació, 409 persones van iniciar el curs i 354 el van superar, un 86,55%, amb una satisfacció global de 3,62 sobre 4.  

En l’avaluació d’impacte del 2025, entre les 32 persones que van respondre l’enquesta, el 81,25% afirmava haver pogut aplicar els aprenentatges i el 93,75% considerava que la formació havia tingut un impacte important en la seva pràctica professional. El 100% indicava que havia contribuït als objectius del seu servei o equip. 

Els exemples d’aplicació són molt concrets: comunicar-se amb més calma i claredat amb persones amb demència, gestionar canvis de conducta, reconduir situacions complexes i fomentar, sempre que sigui possible, l’autonomia de la persona.  

Acompanyar també en el final de vida 

L’augment de la longevitat també obliga a parlar de com volem ser atesos al final de la vida. En l’àmbit residencial, això implica competències que van més enllà de l’atenció clínica: comunicació amb la persona i la família, presa de decisions compartides, planificació anticipada i capacitat d’acompanyament. 

Aquest enfocament connecta directament amb un dels principis de l’Estratègia: incorporar la deliberació ètica i respectar la dignitat, les conviccions i el projecte vital de cada persona, especialment en situacions de vulnerabilitat i final de vida.  

La formació Atenció pal·liativa a la persona en final de vida a residències s’adreça precisament a reforçar aquesta mirada i facilitar recursos per afrontar aquestes situacions en el dia a dia dels centres. 

217 persones van iniciar el curs i 174 van resultar aptes, amb una satisfacció global de 3,70 sobre 4.  

L’avaluació d’impacte mostra que els aprenentatges s’han traslladat a aspectes molt vinculats a la qualitat de l’atenció: l’acompanyament de la persona i la família, les cures en l’etapa final, la comunicació i la planificació de decisions anticipades.  

IMPULSA’T: desenvolupar competències per cuidar millor 

La resposta formativa també passa per projectes més amplis desenvolupats conjuntament amb les organitzacions. 

Des de 2024, UCF i Grup Mutuam impulsen el Pla IMPULSA’T, una iniciativa de desenvolupament professional adreçada als equips de residències, atenció intermèdia i personal corporatiu. El programa treballa competències tècniques, relacionals i organitzatives vinculades a l’atenció centrada en la persona, la comunicació, el benestar emocional, el treball en equip i la cultura de seguretat.  

El Pla s’articula en 10 sessions presencials de quatre hores i aposta per una metodologia pràctica i participativa orientada a facilitar la transferència al lloc de treball. Entre 2024 i 2025 es van desplegar 44 grups formatius en diferents serveis de Grup Mutuam i, des de l’inici del projecte, s’hi han format més de 1.000 professionals.  

L’objectiu va més enllà de l’adquisició de coneixements: busca reforçar la qualitat assistencial i la cohesió dels equips, reduir el desgast emocional i consolidar una cultura compartida de seguretat i compromís professional.  

La continuïtat és també un element important del projecte: IMPULSA’T es planteja com un itinerari estable i adaptable a les necessitats dels centres i incorpora progressivament evidències sobre la transferència de l’aprenentatge a la pràctica assistencial.  

Empodera’t: reforçar l’atenció i les cures al domicili 

Si un dels reptes de la longevitat és facilitar que les persones puguin continuar vivint al seu entorn, l’atenció domiciliària pren també un paper central. 

En aquesta línia, UCF va posar en marxa a finals de 2025 el Pla Formatiu Empodera’t de Qida, adreçat als Serveis d’Atenció Domiciliària del Consell Comarcal del Baix Empordà, l’Ajuntament de Valls i l’Ajuntament de Lloret de Mar. 

El projecte té com a objectiu reforçar la qualitat, la seguretat i el benestar en les cures a domicili, millorant tant l’experiència de les persones ateses com el suport als i les professionals que les acompanyen.  

Empodera’t s’estructura en diferents píndoles formatives que combinen competències tècniques i personals i treballen aspectes com la gestió emocional i de l’estrès, els valors de l’ètica assistencial, la comunicació positiva i la seguretat de les persones ateses, amb la voluntat de donar resposta a la complexitat creixent de l’atenció domiciliària. 

Preparar avui la manera com volem envellir 

Un dels missatges del Congrés sintetitza bona part d’aquest plantejament: no hem d’esperar que una persona es faci gran per començar a pensar en el seu envelliment. La prevenció, els entorns, els serveis, les xarxes de suport i la preparació personal i professional formen part del mateix procés.  

El repte, per tant, no és només incrementar recursos per atendre una població més envellida. És avançar cap a un model que previngui la fragilitat, personalitzi l’atenció, integri millor salut i serveis socials, reforci el paper del territori i de la comunitat i respecti les preferències i el projecte de vida de cada persona. 

Per a les organitzacions del sector salut i social, això implica revisar competències, formes de treball i models d’atenció. I per a les persones professionals, disposar de coneixement, eines i espais d’aprenentatge que les ajudin a respondre a situacions cada vegada més complexes.