Rosa Simón: «La seguretat no és una fita que assolim un dia i ja està; es construeix cada dia i entre tothom»   

Amb motiu del Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, conversem amb Rosa Simón, presidenta de la Societat Catalana de Qualitat Assistencial (SCQA) i directora de l’Àrea de Qualitat i Organització del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf (CSAPG), sobre els reptes actuals de la qualitat assistencial, la cultura de seguretat, el paper de la formació i els canvis que marcaran els pròxims anys. 

Avui, 17 de setembre, Dia Mundial de la Seguretat del Pacient, posem el focus en una qüestió que, com assenyala Rosa Simón, hauria d’estar present cada dia: garantir que l’atenció a les persones sigui tan segura com sigui possible. 

Aquesta jornada, impulsada per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), vol reforçar la conscienciació i l’acció per reduir els danys evitables relacionats amb l’atenció sanitària. Aquest 2026, la campanya se centra en l’atenció segura per a les malalties no transmissibles, sota el lema Atenció segura durant tota la vida.  

Des de la seva experiència en l’àmbit de la qualitat assistencial, Simón defensa una mirada en què qualitat i seguretat formen part de la manera habitual de treballar de les organitzacions, amb equips que puguin detectar riscos, aprendre del que passa i transformar aquest aprenentatge en millores reals.  

• Per què és important continuar reivindicant el Dia Mundial de la Seguretat del Pacient? 

El Dia Mundial de la Seguretat del Pacient és una bona oportunitat per aturar-nos un moment i recordar una cosa que, en realitat, hauria d’estar present cada dia: quan atenem una persona, el primer que hem de garantir és que ho fem de la manera més segura possible. 

La seguretat no és responsabilitat d’un servei concret ni d’uns professionals determinats. És una responsabilitat compartida i té molt a veure amb la manera com treballem, com ens organitzem, com ens comuniquem, com prenem decisions i com aprenem quan alguna cosa no ha anat com esperàvem. 

En un sistema sanitari cada vegada més complex, no podem donar per fet que allò que fem és segur només perquè sempre ho hem fet així. Hem de revisar, detectar riscos, escoltar i aprendre del que passa per poder millorar. 

I crec que aquest dia també ens ha de servir per reconèixer els professionals. Cada dia hi ha moltes persones que detecten un risc, que avisen d’un problema, que revisen una manera de fer o que proposen un canvi per evitar que alguna cosa torni a passar. Aquesta actitud d’estar alerta i voler millorar és, precisament, una part essencial de la cultura de seguretat. 

Perquè una bona cultura de seguretat necessita confiança: confiança dels pacients i confiança dels professionals per poder parlar del que no funciona i aprendre’n sense buscar culpables. 

Per això és important continuar reivindicant aquest Dia: perquè ens ajuda a posar la seguretat al centre, a reconèixer el que ja fem bé i, sobretot, a recordar-nos que sempre podem fer-ho una mica millor. La seguretat no és una fita que assolim un dia i ja està; es construeix cada dia i entre tothom.  

«La seguretat no és una fita que assolim un dia i ja està; es construeix cada dia i entre tothom.»

• Quina relació hi ha entre seguretat del pacient i qualitat assistencial? 

Per mi, seguretat i qualitat van de la mà. Després de molts anys treballant en l’àmbit de la qualitat assistencial, tinc molt clar que parlar de qualitat és també parlar de seguretat: de com fem les coses, de com detectem què podem fer millor i de com aconseguim una atenció que realment aporti valor a les persones. 

Aquesta és també la mirada que es posa de manifest des de la SCQA en l’informe Qualitat assistencial a Catalunya: on som i cap a on anem?, on, després de tota la revisió bibliogràfica, situem la seguretat com una de les dimensions de la qualitat, al costat de l’accessibilitat, l’adequació, l’atenció centrada en la persona, l’efectivitat, l’eficiència i l’equitat. 

Però, més enllà de les definicions, la qualitat i la seguretat es construeixen en el dia a dia: quan un equip revisa un procés perquè alguna cosa no ha funcionat, quan un professional detecta un risc o quan escoltem un pacient i, a partir del que ens explica, canviem una manera de fer. És en aquests petits canvis del dia a dia on la qualitat es converteix realment en millora i la seguretat pren sentit. 

Amb els anys també he après que la qualitat és, sobretot, una actitud de millora contínua. No significa que fem les coses malament, sinó que hem de tenir sempre la inquietud de preguntar-nos si les podem fer millor. 

I aquí els professionals tenen un paper clau. La qualitat no consisteix a dir-los què han de fer, sinó a treballar amb ells, entendre què passa en el dia a dia i buscar junts les millors solucions. I per això necessitem una cultura en què es pugui parlar dels riscos i dels errors amb confiança, amb la mirada posada en aprendre i no en buscar culpables. 

En definitiva, qualitat i seguretat comparteixen un mateix propòsit: aprendre del que fem, millorar-ho i aconseguir que l’atenció sigui cada vegada més segura i millor per a les persones.  

• Quins són avui els principals reptes de les organitzacions sanitàries per avançar en seguretat i qualitat? 

Crec que un dels principals reptes és aconseguir que la qualitat i la seguretat no es visquin com una feina afegida, sinó com una manera natural de treballar. En un sistema sanitari cada vegada més complex, hem de cuidar molt la comunicació, la coordinació i la continuïtat, perquè és sovint en aquests punts de connexió on apareixen els riscos. 

I, sobretot, hem d’aprendre més del que passa. Tenim molts indicadors, dades i eines per detectar problemes, però el més important és què en fem després. No es tracta només de detectar, sinó d’aprendre i transformar aquest aprenentatge en canvis reals. I això requereix una cultura de confiança, on els professionals puguin parlar dels problemes sense por i amb voluntat de millorar. 

Aquí crec que les àrees de qualitat tenen un paper molt important. En l’informe de la SCQA també es posa sobre la taula la necessitat de reforçar-les. Des de la meva experiència, l’àrea de qualitat no ha de ser qui controla si es compleix o no es compleix, sinó qui acompanya, facilita, aporta eines i ajuda els equips a trobar millors maneres de fer les coses. Han de connectar persones, processos, coneixement i dades, i incorporar també la mirada dels pacients i dels professionals. 

Al final, el repte és aconseguir que qualitat i seguretat formin part de la manera habitual de treballar i que les àrees de qualitat siguin veritables aliades dels equips per fer-ho possible.  

«No es tracta només de detectar, sinó d’aprendre i transformar aquest aprenentatge en canvis reals.»

• Quin paper té la formació dels i les professionals per consolidar una cultura de millora contínua i gestió del risc? 

Crec que la formació és imprescindible, però també, a les nostres organitzacions, hem de canviar una mica la manera d’entendre-la. No es tracta només de fer cursos i adquirir coneixements sobre qualitat o seguretat. Es tracta que els professionals tinguin eines per mirar el que passa en el seu entorn, detectar què es pot millorar, entendre els riscos i sentir que també poden contribuir a solucionar-los. 

I aquí crec que s’està fent una feina interessant des de UCF, perquè s’està intentant construir un recorregut formatiu que vagi més enllà d’un curs puntual. S’ha elaborat una formació més bàsica de Qualitat i Seguretat del Pacient, un Update que permet posar-nos al dia dels nous reptes de la qualitat assistencial i s’està treballant en un curs més avançat, en què s’aprofundirà en qüestions com l’atenció basada en valor, la gestió clínica, el lideratge, la gestió del canvi, la millora contínua, els processos i la seguretat clínica. 

I després hi ha una altra part que per mi és molt important: els cursos presencials pràctics. Perquè una cosa és explicar què és el PDSA, un Pareto, un Ishikawa o un AMFE, i una altra és asseure’t amb un grup de professionals, agafar un problema que realment tenen i treballar-lo junts. I aquesta és precisament la finalitat dels cursos presencials pràctics on es treballa a partir d’experiències reals.  

Per mi, aquí és on la formació agafa tot el seu sentit. Quan el que has après et serveix l’endemà per mirar un procés d’una altra manera, per fer-te una pregunta que abans no et feies o per abordar un problema amb més eines. És aquí quan notes que la formació realment ha servit per alguna cosa. 

I també crec que és important que aquesta formació no quedi només en mans dels professionals de qualitat o de seguretat. La qualitat i la seguretat formen part de la feina de tots. Evidentment, necessitem persones expertes que ajudin a orientar i a donar suport, però la millora passa en els equips, en els serveis, en les consultes, en les plantes, en tots els llocs on es produeix l’atenció. 

Per tant, si volem consolidar una cultura de millora contínua, hem d’aconseguir que els professionals se sentin part d’aquesta cultura i que tinguin les eines per poder actuar. No es tracta només de formar millor; es tracta de donar capacitat als professionals per millorar allò que fan cada dia.  

«Quan el que has après et serveix l’endemà per mirar un procés d’una altra manera [...] és aquí quan notes que la formació realment ha servit per alguna cosa.»

• Quins canvis creus que marcaran l’agenda de la qualitat assistencial en els pròxims anys? 

Crec que en els pròxims anys veurem canvis importants en la manera d’entendre la qualitat, però, de fet, molts d’aquests canvis ja estan passant. Ja no n’hi ha prou amb preguntar-nos si fem bé les coses. Cada vegada ens hem de preguntar més si allò que fem serveix realment per millorar la vida de les persones i si aconseguim els resultats que esperem. Aquest canvi de mirada ja està passant i ara el que hem de fer és consolidar-lo. 

Això vol dir donar més pes als resultats, però també a l’experiència de les persones, al que ens expliquen els pacients i a la seva participació en les decisions. Encara ens queda molt camí per recórrer aquí. No és només preguntar al pacient si està satisfet i després guardar el resultat en un quadre de comandament. És escoltar-lo de veritat, entendre què ens està dient i, sobretot, veure què podem canviar a partir d’això. 

També crec que cada vegada tindrem més clar que no podem treballar la qualitat, la seguretat, l’experiència, l’adequació, l’equitat o la sostenibilitat cadascuna pel seu costat. Quan una persona entra en contacte amb el sistema sanitari, tot això li arriba alhora. Per tant, hem de ser capaços de mirar l’atenció d’una manera més global.  

I, evidentment, la tecnologia i la intel·ligència artificial tindran molt pes. Ens poden ajudar molt: a analitzar informació, detectar riscos, prendre decisions o individualitzar l’atenció. Però jo crec que aquí hem de ser una mica exigents. No perquè una tecnologia sigui nova vol dir que sigui millor, ni perquè ens permeti fer més coses vol dir que les estiguem fent millor. 

Quan incorporem una nova eina, hauríem de preguntar-nos coses molt senzilles: això ajuda realment la persona? Ens permet fer millor la nostra feina? Ens dona millors resultats? Perquè si una tecnologia acaba fent que el professional tingui més feina, que l’atenció sigui més complicada o que la persona se senti menys escoltada, haurem de revisar com l’estem utilitzant. 

I hi ha una altra qüestió que per mi serà clau: que les organitzacions siguin capaces d’aprendre. El sistema sanitari canvia molt ràpid i no sempre tindrem la resposta abans que aparegui el problema. Necessitem organitzacions que sàpiguen escoltar, mirar les dades, parlar amb els professionals i amb els pacients, reconèixer quan alguna cosa no funciona i tenir capacitat per canviar-la. 

I aquí les àrees de qualitat tenen un paper molt important. Poden ajudar l’organització a mirar què està passant, a connectar les dades amb el que passa en el dia a dia, a facilitar els processos de millora i acompanyar els equips perquè els canvis passin de veritat. 

Per tant, si hagués de resumir cap a on crec que va la qualitat, diria que anem cap a una qualitat més centrada en els resultats, en el valor que aportem i, sobretot, en les persones. 

Perquè al final podem tenir molts indicadors, moltes dades i molta tecnologia, però no podem perdre de vista per a què fem tot això. Darrere de qualsevol indicador, de qualsevol procés i de qualsevol dada, hi ha una persona que espera que l’atenció que rep li aporti valor. I crec que no hauríem de perdre mai de vista això.  

«Darrere de qualsevol indicador, de qualsevol procés i de qualsevol dada, hi ha una persona que espera que l’atenció que rep li aporti valor.»

Continuar avançant en qualitat i seguretat 

El Dia Mundial de la Seguretat del Pacient ens convida a posar sobre la taula que la seguretat i la qualitat no són una actuació puntual, sinó una manera de treballar, aprendre i millorar de forma continuada. 

Des d’UCF continuem treballant en propostes formatives de qualitat assistencial i seguretat del pacient, adreçades a professionals, equips i organitzacions del sector salut i social, amb l’objectiu d’aportar coneixement i eines que es puguin traslladar a la pràctica quotidiana. Durant aquest 2026, aquest eix inclou el Programa de Qualitat i Seguretat dels pacients, l’Update de Qualitat Assistencial i diferents cursos presencials pràctics sobre millora contínua i gestió del risc.  

Consulta les propostes formatives d’UCF en qualitat assistencial i identifica quina pot donar resposta als reptes del teu equip o organització.